La viticultura del sXXI té per davant el repte de l’adaptació al canvi climàtic però també el de buscar alternatives al coure que siguin, alhora eficaces i no perjudicials pel medi ambient.
En aquesta 6 ena edició de l’ESW, la problemàtica de les aplicacions reiterades de coure a la vinya ha centrat el debat. Degut als problemes ambientals i de salut que pot provocar, el coure és un element especialment contradictori amb els principis de l’agricultura ecològica.
Per tant, és en la viticultura ecològica, encara molt depenen de les aplicacions de coure, on aquesta problemàtica pren especial rellevància.
Les principals conclusions d’aquesta jornada es poden resumir en:
El coure és un metall pesant que s’acumula en el sol, pot ser tòxic pels microorganismes i redueix la fertilitat biològica del sol.
Entre els diferents cultius europeus, la vinya és el que presenta la taxa més altes d’acumulació de coure. Existeix una alta correlació entre la distribució dels conreus de vinya i la concentració de coure als sols.
L’aplicació de fungicides en base a coure és la principal font antropogènica de contaminació per coure.
Actualment, s’està assajant diverses alternatives al coure pel control del míldiu. Algunes d’origen biològic, extractes de plantes o microorganismes, productes inorgànics, etc.
La majoria d’aquestes alternatives es troba en fase d’estudi i moltes no són substitutius del coure si bé en permeten reduir-ne les dosis. Entre els productes de biocontrol més interesants es troben els fosfonats. Aquests productes tenen una alta eficàcia, permeten reduir molt les dosis de coure i addicionalment, poden tenir una petjada de carboni més baixa. Alguns països del nord d’Europa estan defensant que s’autoritzin en la normativa ecològica europea.
Addicionalment, es poden reduir les aplicacions de coure optimitzant els sistemes d’aplicació dels fitosanitaris. Existeixen solucions tecnològiques relacionades amb la maquinaria agrícola que permeten millorar molt l’eficàcia dels productes. Consideracions com adequar la quantitat de coure a la vegetació o la formació dels aplicadors són fonamentals per reduir la dosi dels productes aplicats.
En quan a la regulació de l’ús del coure, el context legal és complexa. Al 2018 la UE ha reduït a 4Kg/hectàrea/any la dosi de coure i a Espanya ha limitat la renovació de molts formulats de coure.
Amb aquestes dosis, anys com el 2018, amb alta pressió de míldiu pot ser molt complicat mantenir una viticultura ecològica fins i tot a la zona mediterrània. Les administracions han de ser àgils per fomentar alternatives al coure més sostenibles però igualment eficaces. Aquestes alternatives poden derivar del resultat dels nous assajos que s’estan duent a terme o bé, productes ja existents que assegurin una correcta protecció dels cultius, no siguin nocius per l’entorn i presentin unes taxes d’emissions de CO2 més reduïdes.